Testimonis
Vida quotidiana a Aiguafreda
(Germana del convent de Les Missioneres Filles de La Sagrada Família d'Aiguafreda)Quan havien de venir els refugiats al convent, abans van venir totes les dones del poble a netejar-lo, perquè havia quedat ple de brossa i brutícia perquè els clergues n'havien fugit i havia estat assaltat. I jo mira, tant que hi havia estat de petita, després vaig marxar i al final hi he acabat vivint!. Recordo que ens vam haver d'aixecar molts cops en plena nit quan sonava la sirena de "La Fundició".
Anar a la fitxa del lloc del què donen testimoni
(Senyor anònim, Granollers)Sí aquí hi va haver un bombardeig molt gran, molt important… va morir molta gent, molta canalla… Bombardeig de les faves n'hi varen dir. Anys després mon pare em va explicar que els avions, que eren d'aquests "savoia" que n'hi deien, van atacar en represàlia perquè uns milicians de la FAI van anar a matar el general Gay que vivia a Les Franqueses, i l'acusaven de ser dels nacionals…
(Jaume Gay)Jo era molt petit durant la guerra. Tenia nou anys quan va acabar. M'enrecordo que anàvem al garatge Santa Digna, l'amo del qual era Isidre Marata. Hi havia cavalls i després camions. Ens ho passàvem bé picant el cul als cavalls. Malgrat tot era feliç: era petit i no acabava de saber ben bé què passava. Una vegada vam trobar un dipòsit de municions amb uns amics i vam anar a la muntanyeta de la Fournier i vam fer petar un munt de bales en una foguera.
Els bombardejos? Uf… M'enrecordo que dues esquadres de 5 o 6 avions van destrossar l'estació de La Garriga. Ben bé van caure 120 bombes, o això deien els grans. A la paret del costat del semàfor del carrer Figueral encara hi ha marques. Jo anys després de la guerra, un 18 de juliol, vaig cremar una bandera de Falange i un guàrdia civil li va dir a ma mare que jo era "carne de horca". Li vaig fotre una pallissa al qui s'havia xivat.
(Senyora de La Garriga anònima)M'enrecordo bé tot i que era molt petita. Anàvem al refugi del carrer Negociant, que després es va tapar. Si no teniem temps d'arribar-hi ens amagàvem sota les cols d'un hort. Recordo que li dèiem a la iaia: "iaia, iaia, amaguis una mica més cap aquí!" com si un tros més cap enllà no ens haguessin de tocar si ens tiraven una bomba!
(Ramón Serra)Sí… el Comitè Local era a Can Recoder. Aquests sortien a la nit amb cotxe, treien a gent de les cases i se l'enduien per les cunetes i ja els havies vist prou. El president del Comitè Local era en Lluís Vila, àlies "Farigola". Jo vaig fer la guerra, vaig caure presoner i em van dur a Santonya, a Santander a un camp de presoners…
(Integrant de Les Germanes Hospitalàries, anònima)Jo no ho recordo perquè era molt petita… de la guerra recordo que a vegades no em deixaven jugar perquè l'àvia estava trista perquè tenia cinc fills a la guerra… Quan vaig venir a aquí de monja, als anys cincuanta, fèiem broma i dèiem que avisariem al comitè local, que havia estat entrant a aquesta porta (n.d.a: assenyala la primera porta que hi ha entrant pel cantó del Passeig dels Til·lers) Estaven aquí perquè la part de més cap al Carrer Cardedeu la van construïr més tard, ja en una altra època...
(Maria Bellavista)Aquí que jo recordi no hi va haver cap bomba… Bé, jo et parlo d'aquí el barri, i em penso que al centre tampoc n'hi va haver… (n.d.a: testimoni obtingut al costat de l'estació de la Renfe)
(Dues senyores de Parets anònimes)Aquí a Parets a vegades sonava l'alarma… érem a l'escola i anàvem davant, al refugi, aquí a la carretera (n.d.a. es refereix al refugi de l'avinguda Catalunya). Però no bombardejaven mai… Saps perquè? Perquè l'hereu dels Feliu, l'hereu de la fàbrica "la hiliera" que n'hi deien… sí, home, que feien corbates i mocadors marca "Camaleón", doncs aquest tothom sabia que era de simpaties feixistes… i no bombardejaven per això. Després de la guerra, en agraïment, va fer construïr una església nova. Jo me'n recordo que quan anava al refugi, però, estava tant espantada que em posava un tronc a la boca i mossegava ben fort.
(Senyor Umbert)Allà l'església hi havia un quartel per menjar, la canalla anàvem allà afamats, plens de polls també… Llavors, crec que era a finals del gener del 39 , els soldats republicans que es retiraven van cremar l'església i hi van col·locar una càrrega explosiva. La gent del poble va anar-hi a salvar el menjar, però no sabien que hi havia una càrrega explosiva. I llavors "pum!", va explotar la càrrega i es van esfondrar dues terceres parts de l'església. Van morir dues o tres persones, gent ferida, cremada…Jo tenia 5 anys. A Sant Feliu, però, no van pas bombardejar. Jo vivia a 100 metres de l'església quan la van fer explotar, però la casa va quedar intacte. Ara, quan van fer volar el polvorí , que estava allà amunt a la muntanya, em van petar els vidres de casa.