Testimonis
Vida quotidiana a Aiguafreda
(Germana del convent de Les Missioneres Filles de La Sagrada Fam?lia d'Aiguafreda)Quan havien de venir els refugiats al convent, abans van venir totes les dones del poble a netejar-lo, perqu? havia quedat ple de brossa i brut?cia perqu? els clergues n'havien fugit i havia estat assaltat. I jo mira, tant que hi havia estat de petita, despr?s vaig marxar i al final hi he acabat vivint!. Recordo que ens vam haver d'aixecar molts cops en plena nit quan sonava la sirena de "La Fundici?".
Anar a la fitxa del lloc del què donen testimoni
(Senyor an?nim, Granollers)S? aqu? hi va haver un bombardeig molt gran, molt important? va morir molta gent, molta canalla? Bombardeig de les faves n'hi varen dir. Anys despr?s mon pare em va explicar que els avions, que eren d'aquests "savoia" que n'hi deien, van atacar en repres?lia perqu? uns milicians de la FAI van anar a matar el general Gay que vivia a Les Franqueses, i l'acusaven de ser dels nacionals?
(Jaume Gay)Jo era molt petit durant la guerra. Tenia nou anys quan va acabar. M'enrecordo que an?vem al garatge Santa Digna, l'amo del qual era Isidre Marata. Hi havia cavalls i despr?s camions. Ens ho pass?vem b? picant el cul als cavalls. Malgrat tot era feli?: era petit i no acabava de saber ben b? qu? passava. Una vegada vam trobar un dip?sit de municions amb uns amics i vam anar a la muntanyeta de la Fournier i vam fer petar un munt de bales en una foguera.
Els bombardejos? Uf? M'enrecordo que dues esquadres de 5 o 6 avions van destrossar l'estaci? de La Garriga. Ben b? van caure 120 bombes, o aix? deien els grans. A la paret del costat del sem?for del carrer Figueral encara hi ha marques. Jo anys despr?s de la guerra, un 18 de juliol, vaig cremar una bandera de Falange i un gu?rdia civil li va dir a ma mare que jo era "carne de horca". Li vaig fotre una pallissa al qui s'havia xivat.
(Senyora de La Garriga an?nima)M'enrecordo b? tot i que era molt petita. An?vem al refugi del carrer Negociant, que despr?s es va tapar. Si no teniem temps d'arribar-hi ens amag?vem sota les cols d'un hort. Recordo que li d?iem a la iaia: "iaia, iaia, amaguis una mica m?s cap aqu?!" com si un tros m?s cap enll? no ens haguessin de tocar si ens tiraven una bomba!
(Ram?n Serra)S?? el Comit? Local era a Can Recoder. Aquests sortien a la nit amb cotxe, treien a gent de les cases i se l'enduien per les cunetes i ja els havies vist prou. El president del Comit? Local era en Llu?s Vila, ?lies "Farigola". Jo vaig fer la guerra, vaig caure presoner i em van dur a Santonya, a Santander a un camp de presoners?
(Integrant de Les Germanes Hospital?ries, an?nima)Jo no ho recordo perqu? era molt petita? de la guerra recordo que a vegades no em deixaven jugar perqu? l'?via estava trista perqu? tenia cinc fills a la guerra? Quan vaig venir a aqu? de monja, als anys cincuanta, f?iem broma i d?iem que avisariem al comit? local, que havia estat entrant a aquesta porta (n.d.a: assenyala la primera porta que hi ha entrant pel cant? del Passeig dels Til?lers) Estaven aqu? perqu? la part de m?s cap al Carrer Cardedeu la van constru?r m?s tard, ja en una altra ?poca...
(Maria Bellavista)Aqu? que jo recordi no hi va haver cap bomba? B?, jo et parlo d'aqu? el barri, i em penso que al centre tampoc n'hi va haver? (n.d.a: testimoni obtingut al costat de l'estaci? de la Renfe)
(Dues senyores de Parets an?nimes)Aqu? a Parets a vegades sonava l'alarma? ?rem a l'escola i an?vem davant, al refugi, aqu? a la carretera (n.d.a. es refereix al refugi de l'avinguda Catalunya). Per? no bombardejaven mai? Saps perqu?? Perqu? l'hereu dels Feliu, l'hereu de la f?brica "la hiliera" que n'hi deien? s?, home, que feien corbates i mocadors marca "Camale?n", doncs aquest tothom sabia que era de simpaties feixistes? i no bombardejaven per aix?. Despr?s de la guerra, en agra?ment, va fer constru?r una esgl?sia nova. Jo me'n recordo que quan anava al refugi, per?, estava tant espantada que em posava un tronc a la boca i mossegava ben fort.
(Senyor Umbert)All? l'esgl?sia hi havia un quartel per menjar, la canalla an?vem all? afamats, plens de polls tamb?? Llavors, crec que era a finals del gener del 39 , els soldats republicans que es retiraven van cremar l'esgl?sia i hi van col?locar una c?rrega explosiva. La gent del poble va anar-hi a salvar el menjar, per? no sabien que hi havia una c?rrega explosiva. I llavors "pum!", va explotar la c?rrega i es van esfondrar dues terceres parts de l'esgl?sia. Van morir dues o tres persones, gent ferida, cremada?Jo tenia 5 anys. A Sant Feliu, per?, no van pas bombardejar. Jo vivia a 100 metres de l'esgl?sia quan la van fer explotar, per? la casa va quedar intacte. Ara, quan van fer volar el polvor? , que estava all? amunt a la muntanya, em van petar els vidres de casa.