Ca L'Estrada.
Època Antiga.
Els romans a la península ibèrica.
Grafits en ceràmica. Escriptura ibèrica.
L’arribada dels romans a la Península Ibèrica es produí com a conseqüència de la segona Guerra Púnica –218-202 aC–.
Després d’un curt període de conquesta s’inicià l’etapa de la romanització, un llarg procés que acabà fent desaparèixer els pobles indígenes, entre ells els ibers.
La romanització comportà canvis radicals en la forma d’organització del territori. S’abandonaren els hàbitats situats a les muntanyes, s’ocupà la plana per establir-hi nous assentaments i per explotar-la agrícolament, es parcel·là el territori i s’establí una xarxa viària.
El procés culminà amb la fundació de les ciutats i, més tard, amb la generalització del sistema de villae.
L'assentament rural.
L’ocupació de les àrees planeres del territori sembla iniciar-se cap a mitjans del segle II aC. La població que s’establí en aquests nous indrets era essencialment indígena. Les noves influències d’origen itàlic motivaren que alguns assentaments i habitatges es transformessin en edificacions arquitectònicament més complexes, amb àrees especialitzades i amb elements constructius foranis que aportaven un major confort, precedent immediat de les vil·les.
L’assentament de Ca l’Estrada esdevé un exemple d’aquests nous nuclis rurals que ocuparen les planes vallesanes cap a final del període republicà –segles II-I aC–.
L’edifici documentat era de planta rectangular, de 36 per 18 metres, amb vuit estances que s’organitzaven al voltant d’un pati. L’espai, perfectament planificat, combinava les tècniques constructives ibèriques –murs amb sòcols de pedra i alçats de tovot- amb nous elements –sostres de tegulae i imbrice–.
Al nord hi havia les dependències residencials mentre que al sud hi havia les àrees de treball i magatzems. Fou construït cap el 80 aC i abandonat uns trenta anys després.
Aquests tipus d’assentaments solien ser habitats per famílies extenses o per més d’una família.
A part del conreu de les terres més properes s’hi desenvolupaven altres activitats artesanals, com la fabricació d’estris de ferro (s’hi han trobat escòries d’aquest mineral), la confecció de teixits (s’hi troben pondera i fussaioles) o la mòlta del gra (hi ha diversos molins).
Igualment interessant ha estat la troballa de diverses monedes, una agulla per al vestit, la gemma d’un anell o d’una fíbula.
La comercialització del vi.
Segell sobre dòlia. Escriptura ibèrica.
Amb els romans s’imposaren noves pautes de formes de la propietat de la terra i d’explotació agrària, essent una de les més trascendentals la implantació de la viticultura com a activitat econòmica bàsica principal.
El vi elaborat en aquestes contrades no només abastava els mercats locals propers sinó que es comercialitzà arreu dels dominis romans.
Pels autors llatins, sabem que el vi procedent de l’àrea del Vallès, conegut com a vi de Lauro, era preuat a Roma per la seva qualitat.
És molt probable que a l’assentament de Ca l’Estrada s’elaborés vi, tal com sembla deduir-se de la troballa de dòlies, uns grans contenidors de terrissa on s’emmagat-zemaven líquids.
Alguns d’aquests recipients mostren un segell fet amb escriptura ibèrica –on es pot llegir KANSOR MIKA–, possiblement el nom del propietari de l’establiment. S’han trobat més grafits ibèrics escrits sobre altres recipients, la qual cosa sembla indicar que els habitants de Ca l’Estrada eren indígenes romanitzats que encara conservaven trets culturals propis.
Vies i comerç.
Camafeu amb representació femenina.
Roma tingué un especial interès en disposar d’una xarxa viària ben estructurada per facilitar la comunicació i la circulació pels nous territoris.
La via Augusta fou el principal eix de comunicació des del Pirineu fins a Cadis, amb una longitud de més de 1500 kilòmetres.
També existia una important xarxa viària secundària a les àrees de l’interior. La millora en les comunicacions afavorí el desplaçament de persones i el transport de mercaderies, tot facilitant el comerç.
Els productes importats que arribaven per mar a les ciutats portuàries, eren distribuïts cap a la resta del territori a través d’aquestes vies.
A Ca l’Estrada hi ha evidències que testimonien la seva bona comunicació, com és l’existència d’un tram d’un d’aquests camins secundaris, pavimentat amb pedres i terra compactada, el que podria correspondre a la via que comunicava Aqua Calidae (Caldes de Montbui) amb Semproniana (Granollers).
També ho sembla demostrar la descoberta d’una gran quantitat d’objectes d’importació, com ara àmfores, ceràmica de cuina (olles, gerres, cassoles, tapadores, morters) i vaixella fina de luxe (copes, plats, bols) procedents de llocs tan diversos com el nord d’Àfrica, Itàlia, Eivissa o Andalusia.
Aquests objectes semblen suggerir que els habitants de Ca l’Estrada tenien relacions comercials fluides, un poder adquisitiu alt i una predisposició en adoptar gustos i costums pròpies dels romans.
Pujar