Ca L'Estrada.
Època Prehistòrica.
Els Déus protectors de les collites.
Molí barquiforme i mà de molí.
Ara fa uns 8000 anys, durant el període Neolític, a Catalunya es desenvoluparen les primeres comunitats humanes que practicaren l’agricultura i la ramaderia. Conreaven cereals –ordi i civada– i domesticaven animals –ovelles, cabres, bous i porcs– per abastir-se de llet i carn.
Vivien a prop dels rius en cabanes fetes amb fang i branques i van aprendre a fabricar eines per treballar la terra, cistells per recollir cereals i atuells de terrissa per emmagatzemar els aliments. Sobre el 4500 aC els pobles de l’Europa Occidental van començar a erigir tombes monumentals on enterraven els seus morts, també considerades llocs cerimonials.
Amb el temps, la generalització d’aquestes construccions donarien pas al fenomen del megalitisme. Serà també a partir d’aquest moment que diverses civilitzacions mediterrànies començaran a representar la figura humana sobre pedres de gran mida.
Els agricultors de les planes del Vallès.
Durant la primera etapa del període Neolític a Catalunya –Neolític antic: 6000-4500 aC– l’agricultura s’havia estès pel llevant peninsular.
El conreu i la ramaderia van fer possible l’obtenció de matèries primeres bàsiques com la carn, la llet, el cuir, d’una forma més controlada, alhora que empraven la força d’alguns animals per treballar la terra. L’element més significatiu d’aquests primers agricultors eren uns recipients fabricats amb terrissa que decoraven amb petxines.
Si bé en aquestes cronologies els testimonis d’aquestes comunitats es troben a coves o abrics i són escassos a les planes, és en la segona etapa del Neolític –Neolític mitjà: 4500-3500 aC– quan s’ocupen extensament les planes i valls fèrtils i s’abandonen les coves.
Fan vida a poblats amb cabanes construïdes amb fang i branques i els conreus de cereals i lleguminoses prenen una gran importància. A l'última etapa –Neolític final: 3500 aC –2100 aC– segueix l’hàbitat a les planes i es tornen a ocupar les coves, utilitzant-se també com a llocs d’enterrament col·lectiu. Encara que els primers megàlits es començaren a construir en l’etapa anterior, serà en aquest moment quan s’extendran pel territori.
Un testimoni que evidencia l’ocupació humana durant el període del Neolític final a les planes de l’actual Vallès són les restes arqueològiques trobades al jaciment de Ca l’Estrada.
Interpretem que es tracta d’una sèrie de grans fogars que palesen pràctiques cerimonials consistents en la celebració de grans àpats comunitaris. En aquestes reunions els aliments –essencialment carns rostides– es cuinaven al damunt d’un llit de pedres escalfades per un foc encès dins un forat fet al terra.
Pràctiques funeràries dels nostres avantpassats.
Inhumació.
Es tenen pocs coneixements de les pràctiques funeràries a Catalunya durant les primeres etapes neolítiques.
Aquest aspecte de la vida dels agricultors canvia sobtadament a la segona etapa –Neolític mitjà: 4500-3500 aC– amb l’aparició de la cultura dels Sepulcres de Fosa i dòlmens de corredor a la franja litoral-prelitoral i cistes megalítiques a la Catalunya central.
Dolmen de Céllecs a la Roca del Vallès.
Les necròpolis comptaven amb un nombre considerable de tombes, consistents en cistes megalítiques i fosses excavades al terra on el difunt s’enterrava amb aixovars –collars amb denes de cal·laïta, nuclis i làmines de sílex melat o peces d’obsidiana–, objectes de prestigi que semblen mostrar l’inici d’una diferenciació social en el si d’aquestes comunitats.
Al jaciment de Ca l’Estrada s’han trobat dues tombes on s’hi havia enterrat una dona adulta i un infant respectivament. Les tombes, datades a l’inici d’aquest període, no tenen encara les característiques típiques dels sepulcres de fossa, tot i que sota de la pelvis de l’individu adult es trobà una gran làmina de sílex.
Aquesta peça d’aixovar és un exemple dels rituals que posteriorment es generalitzaran amb els sepulcres de fossa que es trobaran al Vallès.
Els déus fets homes: l’estàtua-menhir.
Estàtua menhir. Vistes.
Detall del braç i la mà.
L’objecte més singular trobat en aquest jaciment és una figura antropomorfa esculpida en un bloc de roca de gres que amida 93 cm d’alçada. La cara frontal de la peça, on hi hauria la decoració més interessant, no s’ha conservat en la seva totalitat. S’identifiquen clarament el braç i la mà esquerra, i el que interpretem com una part d’un peu.
A la cara posterior hi han representats els plecs d’una capa o vestit, el cabell i per sobre del cap quatre cúpules o cassoletes esculpides que, considerem, és el tret diferencial d’aquesta estàtua.
L’escultura de Ca l’Estrada té moltes similituds amb les més de 120 estàtues-menhirs del grup de la Rouergue al sud-est de França, exceptuant les quatre cassoletes sobre el cap.
Aquest motiu diferencial es troba freqüentment en lloses de dòlmens i de menhirs de Catalunya i se’ls atribueix una funció ritual, potser relacionada amb la recollida d’aigua de pluja.
Les estàtues-menhirs i les esteles de la Mediterrània occidental es poden trobar en tres contextos diferents: en plena natura, en zones d’hàbitat o en les necròpolis, la qual cosa pot implicar diferents significats.
En aquestes comunitats sembla que es distingiren alguns personatges, els quals podrien haver acaparat certes funcions polítiques i religioses.
L’estàtua podria interpretar-se, doncs, com la representació d’un d’aquests personatges notables, tot simbolitzant la perpetuació del seu coneixement del medi natural, al qual acudiria la comunitat per encomanar-se a la seva protecció.
Les estàtues-menhirs aporten detalls que complementen les dades que s’extreuen de les excavacions arqueològiques, com per exemple l’ús d’una mena d’abric, comú a homes i dones o l’ús de faixes amb sivelles força complexes. S´observa també la representació d’armes com arcs i destrals, així com la utilització de tatuatges i d’elements d’abillament personal com collars i penjolls.
Les estàtues-menhirs a Europa.
Pujar