Ca L'Estrada.

El Jaciment de Ca l’Estrada.

Les obres de la Ronda Nord en el tram del municipi de Canovelles deixen al descobert, a inicis del 2004, un ric jaciment arqueològic amb nombrosos elements de diferents èpoques.

Al jaciment de Ca l’Estrada s’han excavat enterraments i forns del 4t i 3r mil.lenni a.C; sitges, un edifici romà, un assentament medieval, etc. L’objecte més singular, però, localitzat a Ca l’Estrada és una figura antropomorfa esculpida en un bloc de roca de gres. Aquesta estàtua-menhir data del III mil·lenni, època de les primeres representacions humanes de gran format a Europa i el Mediterrani, el que la converteix en una de les estàtues-menhirs més antigues de la península ibèrica.

Constatem, en definitiva, com les inversions de millora en la mobilitat al territori, que permeten projectar la societat cap al futur, han permès descobrir i conèixer un episodi substancial del nostre passat i mostren que l’actual municipi de Canovelles i la plana del Vallès ja eren territori habitat i apreciat fa cinc mil anys.

El fons recuperats estan dipositats al Museu de Granollers. Una rèplica de l’estàtua menhir també s’exhibeix a l’equipament cultural de Can Palots a Canovelles. A més d’aquests fons, la importància del jaciment i la continuïtat en l’ocupació del territori ens han fet decidir a deixar constància històrica dels resultats de les excavacions amb el suport d’una publicació, per apropar al màxim el patrimoni i la història als ciutadans. Canovelles aviat celebrarà el seu Mil.lenari, però aquesta publicació recorda – i recrea- que el paratge on avui es troba Canovelles era habitat fa més de 7.000 anys.

El treball conjunt entre els Ajuntaments de Canovelles, el Museu de Granollers i el suport de la Generalitat de Catalunya fan possible que avui us presentem una eina que ens ha d’ajudar a conèixer més a fons el que representa Ca l’Estrada per Canovelles i per a tota la comarca.

Excavaciů
Ca l'Estrada en procés d'excavació. Any 2004.

Les excavacions arqueològiques es van iniciar al febrer de l’any 2004, es van intervenir prop de 4.000 metres quadrats on van treballar una vintena de professionals durant un any, finalitzant les tasques al gener de l’any 2005.

La idoneïtat del territori canovellí per a l’assentament humà ha estat una constant ja des de la prehistòria, ja que es configura com una zona planera molt apta per al conreu, solcada per diversos torrents i força ben comunicada. Les troballes arqueològiques de Ca l’Estrada, pertanyents a Ťpoca prehistÚrica, antiga i medieval, no han fet més que confirmar aquest fet.

La clau de la conservació d’aquestes diferents etapes són, per una banda, els desbordaments intermitents dels cursos fluvials que afectaven la zona, ja que propiciaven una lenta però contínua sedimentació que, en alguns casos, superava els quatre metres d’estatigrafia, i que han propiciat un segellament natural de les diferents etapes d’ocupació. Un altre factor tant o més important és que aquesta àrea no ha estat afectada pel creixement urbanístic de les últimes dècades mantenint-se com a zona agrícola i facilitant d’aquesta manera que el subsòl es mantingués intacte.

EstatigrafŪa
Secció estratigràfica.

L'ocupació dins l’àrea intervinguda arqueològicament ens mostra un patró d’ocupació intermitent, destacable sobretot pels elements recuperats pertanyents al període prehistòric. Les grans estructures de combustió, els fragments de recintes de fossats i la estàtua-menhir converteixen l’estudi d’aquest jaciment en un element clau per al coneixement del neolític final-calcolític a Catalunya.

A Ťpoca histÚrica comptem amb ocupacions de tipus agro-pecuari que segueixen diferents estratègies d’explotació del medi depenent de la cojuntura sociopolítica i econòmica del moment.

D’aquesta manera documentem al segle I aC un gran edifici de 600 m2, amb un pati central i un mínim de vuit habitacions, possiblement dedicat a l'explotació vinícola. Amb una curta existència, aquest edifici s’abandona cap al 50 aC, i la zona no presenta traçes d’ocupació fins als segles V i VII dC, quan es construeixen una sèrie de sitges d’emmagatzemage de cereals i grans fosses i un complex sistema de canalitzacions de funcionalitat encara per determinar. Finalment a l’època medieval es tornen a documentar sitges d’emmagatzematge i fosses interpretables com a cabanes o coberts, propietat d’una petita comunitat pagesa.


Pujar